Hi ha dies per no oblidar. #27S

Hi ha una època en la vida en la qual decideixes ser rebel. Ja han pres massa decisions per tu, ja han signat en el teu nom molts futurs que has vist passar davant dels teus nassos com trens que mai s’aturen. El desengany, la frustració, la sensació de que ja ningú compta amb tu t’han transformat en un ésser gris que viu en una zona de confort ideal per a adults que han traït al jove que van ser. Però, just en aquesta època en la qual tot sembla perdut, t’adones que dins teu segueix habitant un inconformista.

Hi ha mesos en els quals et ve de gust cremar-ho tot, arraconar allò que has cregut ser, mullar-ho amb benzina i veure com el teu passat dibuixa flamarades alimentant-se amb l’oxigen de la finestra que acabes d’obrir. I quan la foscor dansa al ritme de la foguera, veus projectada en les parets els fantasmes que t’han perseguit en els últims anys i que a tu et semblen segles.

Hi ha dies en els quals necessites llençar velles andròmines a les escombraries per moblar millor el lloc en el què vius. Ocupen espai, et limiten moviments, t’aïllen en un territori que et sembla petit i, per aquest motiu, el millor és desfer-se d’allò que ja no compleix cap funció.

Hi ha instants que et pertanyen, que són teus i de ningú més. Instants que et fan lliure i que, finalment, il·luminen amb força les decisions que has pres.

Hi ha dies per viure’ls, per recordar-los, per gaudir-los com a gespa fresca sota els peus.

Hi ha dies que duen el teu nom.

Hi ha dies que desperten allò que va dormir.

Hi ha dies per no oblidar.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook