Fòbies

Benvolgut, o no:

La llista de fòbies en els tractats de psicologia clínica és molt llarga. A les conegudes i comunes claustrofòbia, agorafòbia o belenestebanfòbia s’uneixen algunes patologies més estranyes: Hexakosioihexekontahexafòbia o por al número 666, el número del diable; Cianofòbia o por al color blau, Coulrofòbia o por als pallassos; Pogonofòbia o por a les barbes… Por al 666? Por al color blau? Por als pallassos? Por a les barbes? Un moment… si a molts els sembla bé treure del seu càrrec a presidents catalans com qui es treu el Wi-Fi del mòbil, què faig parlant d’aquestes fòbies quan hauria d’estar parlant de la demofòbia?

Tornant al tema que ens ocupa, la teva fòbia a sentir una llengua diferent al castellà és una disfunció psicològica de la qual mai havia sentit parlar. Especialment, si ve acompanyada d’uns efectes tan irracionals com repartir clatellots al primer ciutadà que gosi parlar en un idioma diferent al castellà. És com si Rajoy assisteix de públic a una conferència TED i comença a repartir clatellades en comprovar que hi ha gent que sí sap parlar en públic. O com si crides “independència i socialisme” en un míting de Ciudadanos i et plouen els cops de… Això sí ha succeït, oi?

Davant les fòbies simples, els psicòlegs recomanen una respiració diafragmàtica lenta i la relaxació muscular progressiva. Sí, exacte, és el mateix que es recomana davant un cas de restrenyiment. A més, tant davant aquesta poc còmoda circumstància intestinal, com davant la teva fòbia, la gent t’aconsellarà el mateix: que et vagis a cagar (parlant clar, això sí).

En el tractament davant les fòbies també s’aconsella l’anomenat modelatge operant. El pacient observa a un model, a una altra persona, que s’enfronta a les situacions que ell tem sense patir conseqüències desagradables. Després el pacient, amb ajuda del terapeuta, tracta de generar respostes adaptatives a la situació, malgrat que persisteixi cert grau d’ansietat. És com quan veus a algú llegir un llibre i penses: no ha de ser tan dolent. No sé si has experimentat aquesta situació anteriorment. En tot cas, i sense ser psicòleg, crec que és un bon consell. Llegeix. Els llibres no mosseguen. A més, i encara que et sorprengui, estan escrits en diferents llengües.

També es recomana per al tractament de fòbies simples la dessensibilització sistemàtica, que és la combinació de tècniques de relaxació amb l’enfrontament gradual a estímuls fòbics. Per a aquest tractament, el millor que pots fer és passar un temps a Catalunya. A més de gaudir dels seus múltiples encants, rebràs la grata sorpresa que el català és una llengua molt habitual en les relacions humanes. Et recomano, això sí, que el primer dia del teu tractament no se t’ocorri fer teràpia en una exhibició de ball de bastons. Si experimentes un accés de violència davant un nodrit esbart dansaire practicant la tradicional dansa, intenta unir-te al grup per dissimular. Si se’ls escapa alguna bastonada, consola’t pensant que és una mostra d’humor català, tipus Buenafuente, però amb un preciós bastó de fusta.

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials (fes un click):

 Twitter

 Instagram

Facebook 

youtube

Compra el meu llibre:

poster