DAN… POR SACO

Benvolgut, o no:

Els diccionaris van bé, no com Rodalies RENFE. I van bé perquè et diuen què signifiquen les paraules. Necessitem saber què signifiquen les paraules per entendre el món. Tant se val la llengua que fem servir, si del sud o del nord, un significat ens agermana. Llenguatge al vent, un crit valent: IDENTITAT! IDENTITAT! IDENTITAT! I què és la identitat. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ens diu que identitat és el “fet d’ésser una persona o una cosa la mateixa que se suposa o se cerca”. En resum, identitat és ser alguna cosa en aquest món estrany.

La nostra identitat és la suma d’allò que cerquem i d’allò que ens hem trobat. No vam escollir el nostre lloc de naixement, ni els nostres pares. Tampoc triem tenir malalties o la data de la nostra mort, excepte si som Kurt Cobain. Però sí estem en condicions d’escollir els nostres amics, on vivim, amb qui vivim, si volem ser o no pares i mares, el nostre Déu i si aquest és Messi, la roba amb què cobrim les nostres cosetes, el nostre pentinat o la brillantor de la calba, on viatgem, què llegim, quina és la nostra sèrie favorita i per què és The Wire, l’equip de futbol o de quidicth, si volem que el nostre mòbil es connecti o no en el Wi-Fi del Club Mònica (ja m’entens)… I escollim quina és la nostra pàtria emocional. Ja sigui un territori o un constructe social. La suma de tot això és la nostra identitat. Única, irrepetible, intransferible. I si et fot que et digui que no em sento espanyol, per molt DNI caducable que tingui, el problema és només teu i dels que han decidit anomenar Document Nacional d’Identitat al que hauria de ser un Document Administratiu de Nacionalitat… i punt. Es diria DAN… por saco.

Jo encara continuo a la recerca de la meva identitat. Vull saber qui soc i què faig aquí. Coses de la identitat.