L’amor no surt al temari de la selectivitat

 

Cortines que es mouen al vent.

Silenci de biblioteca.

Apunts d’equacions inacabables.

Trigonometria de l’avorriment,

amb tangents que em duen a tu.

Maleït sol que et fa transparentar la vanitat

i acarona el vellut de la teva llum.

Ningú em va dir que

l’amor no surt al temari de la selectivitat.

Mai sabré on és la incògnita

ni el coeficient que he de calcular

per mirar-te sense ser vist.

Enceto fórmules amb arrels al quadrat

que em dibuixen la paràbola dels teus ulls.

Invento problemes per evitar dir hola

amb esborranys ple d’errades.

Petits corpuscles que ballen al contrallum.

Embolcalls de somnis i mil deserts

que em separen de tu.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook