Demano disculpes per endavant però no m’agrada l’anunci de la loteria. Ho sento. Sé que a partir d’ara seré un proscrit. Sé que se m’acusarà de manca de sensibilitat però, què voleu que us digui, no m’agraden les agressions emocionals. Sí, ja… ui, què maco. Sí, ja… ui, com he plorat quan el cambrer li diu que el cafè val 21 euros perquè li ha guardat el dècim. Sí, ja… Àlex, què poc romàntic que ets. Ei, ho sento. Però deixeu-me que us expliqui per què:
- Raons cinematogràfiques: no m’agrada que la història, la planificació, el muntatge i la música llencin tota la llenya al foc per fer-me plorar. Crec en els missatges subtils, en una càmera que s’allunya quan dos personatges ploren, en el fora de camp, en el silenci on normalment hi ha una música lacrimògena, en una mirada sense paraules, en una càmera situada darrera d’un personatge sense veure un rostre que plora. Ho sento però les pel·lícules que m’han fet plorar són així, carícies de sentiments que no s’ofeguen en cap violència emocional i que fugen del tòpic i del recurs fàcil.
- Raons socials: en els temps de crisi que patim, en els temps dels “que se jodan” de personatges com Andrea Fabra, en els temps de sordesa mental per part de molts polítics, trobo especialment indignant aquest món que la “Lotería Nacional” ens mostra. Un món amb la neu de les pel·lícules del Frank Capra, amb els àngels humans de les pel·lícules del Frank Capra, amb la bonhomia de les pel·lícules del Frank Capra… He dit que no m’agrada el cinema de Frank Capra?
- Raons còmiques: vull tornar a veure la cirurgia estètica del Raphael, la mandíbula desencaixada d’una Caballé en ple èxtasi fiscal, la posada en escena hortera i carrinclona dissenyada amb els efectes d’una mica de MDMA ambiental… Reclamo el meu dret a riure’m d’aquesta farsa que és la loteria, dels anormals que guanyen algun premi i que diuen que amb els diners taparan forats, dels adults suposadament madurs que es dutxen amb cava català (mira, per un dia no fan boicot), de l’Espanya (i Catalunya, també) que es conforma amb viure pendent de la loteria perquè aquest sistema que hem creat entre tots no funciona. Sono molt emprenyat avui? Vinga, va, ho deixo. Vaig a comprar algun dècim. Sabeu on puc trobar el 1714 de la Grossa? Bé, millor dit, sabeu quin número tocarà aquest any?
BLOG SOCIETAT ANÒNIMA 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.