Welcome refugees

Benvolgut, o no:

He llegit el teu tuit i m’ha donat la sensació que reclamaves ajuda i consells per a aconseguir que aquestes persones random que esmentes, se sentin com a casa. Desconec si hi ha algun tutorial en YouTube sobre com fer que un madrileny, un aragonès o un sevillà se sentin com a casa, però tractaré d’ajudar-te. Per a començar, m’agradaria saber què entens per sentir-se com a casa. Anar en pijama? Tirar-se pets en el sofà? Gratar-se els testicles sense que ningú et vegi? Beure en gots de Nocilla? És molt important saber quins requisits demana un madrileny, un aragonès o un sevillà per a sentir-se com a casa. Per exemple, pot reclamar un madrileny tenir a la seva disposició un bocata de calamars per a esmorzar? O potser si és un Cayetano del barri de Salamanca, sentir-se com a casa és que li responguis amb un “osea”, sense pausa entre paraules i amb veu pija. No ho sé. Tu que creus? Osea.

Però més enllà d’haver de realitzar un estudi de camp sobre què és el que fa que un madrileny, un aragonès o un sevillà se sentin com a casa és que els acullis a casa teva. Desplaçar la seva casa des de Madrid, Aragó o Sevilla pot ser una mica costós. Tanmateix, sospito que amb la teva simpatia de ciutadà del món mundial tot resultarà més fàcil. Per això et proposo una llista d’accions que pots dur a terme perquè un madrileny, un aragonès o un sevillà se sentin com a casa… a casa teva:

1)        Escriu-los en un paper la contrasenya del teu Wi-Fi. Ja sé que una manera de distingir a un puter és comprovar que se li connecta automàticament la Wi-Fi d’un prostíbul. Encara així, cedir una cosa tan íntima a un madrileny, un aragonès o un sevillà com és la clau del Wi-Fi és un signe de fraternitat. Evita, això sí, que la teva xarxa de Wi-Fi es digui EnMadridNoHayPlaya, LaPilaricaEsEnana o QuilloNoSeTeEntiende.

2)        Comparteix amb ells les dades de la teva Netflix. Però no per a compartir la factura mensual, sinó perquè es noti la teva generositat. Regala’ls Netflix. Com has fet servir Twitter amb la intenció d’expressar la teva preocupació per les sensacions que reben aquestes persones random quan passen una temporada a Catalunya, el millor seria poder veure junts la segona temporada del Juego del Calamar i tancar els ulls junts sempre que l’hemoglobina embruti l’objectiu de la càmera. Espanyols units pel drama. És una cosa que ja s’ha vist moltes vegades en la Història. 

3)        Converteix-te en el seu serf, el seu súbdit, el seu criat particular. Un bon català servil és el que ha de fer davant la presència dels seus veïns espanyols. Sobretot, que no es noti que ets català. No arrosseguis l’ela quan parlis, no deixis anar catalanades del tipus “escamparé la niebla porque voy de bólido”. Intenta dissimular el teu origen català. A molts els molesten aquestes restes de catalanitat que tenim els que vam néixer en el nord-est de la península. 

I per descomptat, sota cap concepte se t’ocorri parlar en català. Mai! Ni amb els teus fills! Hi ha una ordre d’allunyament tuitera davant un espanyol respecte al que és parlar o escriure en català. Has d’usar la llengua comuna, el tercer idioma més parlat del món després del xinès mandarí i aquesta estranya llengua que empren els éssers humans durant els orgasmes. Hi ha gent molt sensible amb aquest tema. Se’ls posen els mugrons tan durs que podrien tallar diamants amb només dir “bon dia”.

Espero que aquests consells et resultin útils. Consells que es podrien resumir en un: renúncia a qualsevol signe de catalanitat que pugui posar en perill la sensació que el madrileny, l’aragonès o el sevillà estan a Espanya. Ja se sap que qualsevol signe de catalanitat és com el principi d’Arquímedes: submergit en intolerància, desallotja la mateixa quantitat d’espanyolitat rància. Perquè el teu tuit anava per aquí, no? Ara ja només queda que també els refugiats o les persones que fugen de la pobresa se sentin com a casa.