La paradoxa del fatxa (2a. part)

Benvolgut, o no:

Et veig molt obsessionat amb la barretina. Algun trauma infantil? Et feia por l’avi del Barça? Se t’apareixen barrufets al bell mig d’un orgasme i et fa arronsar la tita? No sé quants tuits has escrit ja amb el tema de la barretina. Et repeteixes més que un all tartamut. No soc psicòleg però potser et cal algun reforç positiu per tal d’oblidar aquesta obsessió. He pensat donar-te alternatives com a substitució de l’element negatiu que t’omple de neguit.

Pots provar d’endollar-te aquest barret al cap. És el model “urinari portàtil”. Serveix tant per fer cops d’estat com per fotre hòsties a gent gran. I si tens ganes de canviar-li l’aigua al canari, sempre et pot fer un cop de mà. Només el tinc en aquest color.

Un altre format de barret és aquest tan modern. És el model “en mí lo único que tiene luces es el traje”. No li veig una utilitat especial com no sigui fer el ridícul però… “más cornás da la vida”.

Aquest és molt maco i, sobretot, car. Amb aquest et pagues unes quantes estades en hotels del Golf Pèrsic. Tanmateix, té un problema: hauries d’haver sortit d’un testicle en concret per poder lluir-ho. No val qualsevol testicle. Hi ha semen màgic, com suposo que saps. Royal sperm is magic! Ben pensat, sembla una cançó Disney.

El darrer és el que t’agrada més, oi? Lògic. Amb la teva nòmina el pagues cada mes i ben content que estàs. Quin millor projecte pot haver-hi a la vida que donar de menjar a gent que viu en un Palau en un país amb un deute extern del 200% del PIB. Pero… ¡tenemos un rey de esperma mágico!

Tot i així, sí que m’agradaria fer una reflexió. La barretina forma part de la cultura catalana des de fa molts segles. Et pot agradar més o menys però és un símbol català. Dic això perquè potser hauries de fer una certa reflexió sobre aquesta barreja de sentiments que sempre feu servir per evitar dir que sou més espanyols que l’escrot de l’Aznar. Yo es que me siento catalán y español. Ui sí, al final ploraré. No tinc cap problema en que et sentis espanyol, omnívor o mamífer però cada vegada que dius que ets un “català de bé” m’arriba una fortor a demagògia que es forma una ombra en la paret amb la silueta del Javier Cárdenas. Digue’m-ho d’una vegada: només el moviment independentista defensa Catalunya. La resta vol que qualsevol signe de catalanisme, o bé desaparegui, o bé sigui quelcom folklòric, graciós però oblidable al cap i a la fi.

Respecte al que dius sobre quedar-te aquí, em sembla molt bé. Quan visquis dins d’una República catalana podràs conservar la teva nacionalitat espanyola. Llavors tindràs els mateixos drets i obligacions que tots els ciutadans europeus. Pagaràs impostos aquí i aquests diners es quedaran a Catalunya. Si vols pagar les despeses del paio de l’esperma màgic, si vols rescatar bancs, si vols pagar les festes del Florentino, si vols subvencionar aeroports buits o estacions d’AVE desèrtiques, si vols mantenir un sistema judicial que fa el ridícul a Europa, fes un Verkami. Doncs ja ho tens: espanyol pel teu crowdfunding i català pels impostos que pagaràs a Catalunya. Seràs feliç, oi? Si no, sempre pots fer servir la barretina per embolicar-te els…