Episodi 4. Bertín Osborne

Tots els circs tenen malabaristes, artistes capaços de mantenir diversos objectes en l’aire sense que caiguin al terra. Els que més m’agraden són els que llencen torxes. L’estètica del foc fent giravolts per l’aire i el suspens que provoca el perill em deixen amb els ulls ben oberts. El circ espanyol té uns quants de malabaristes i en aquesta blog sèrie sortiran molts. Alguns juguen amb foc i d’altres només fan malabars ajudats per aquella vocació que té el circ espanyol de donar peixet als experts en res que acaben ser experts en tot. El malabarista que inaugura aquesta secció de jocs de malabars es diu Norberto Juan Ortiz Osborne, més conegut com Bertín Osborne. 

Nascut a Madrid, pertany a una família aristocràtica espanyola. ja que és el fill gran d’Enrique Ortiz López-Valdemoro, VIII comte de Donadío de Casasola, VII comte de les Naves, i de la seva esposa, María Teresa Osborne i Marenco, néta paterna de l’II comte d’Osborne. No seria, en conseqüència una d’aquelles famílies que guarden els gots de la Nocilla per augmentar la vaixella. 

Va abandonar els estudis quan tenia setze anys i va marxar de casa. Va treballar com a venedor de finques, en una consignatària de vaixells, en una companyia d’assegurances i com a representant de Sofico. En resum, ni és periodista, ni ha publicat estudis sobre un tema en concret, ni és conegut com a expert en política, ni ha entrat mai en una biblioteca per treure’s estudis en comunicació. Cantar ha cantat molt. Presentar programes de televisió n’ha presentat molts però expert en algun tema en concret… Doncs, no molt. Això sí, fa entrevistes i opina de tot perquè, de fet, és l’hereu del títol nobiliari de comte de Donadío de Casasola i això en el circ espanyol pesa molt. 

No cal dir que el Bertín Osborne seria un dels artistes del circ espanyol amb els què mai de la vida m’aniria de vacances. De fet, prendre’m una cervesa amb ell ja seria un exercici de tortura. I en el país que va inventar la Inquisició això és molt. Per a què tingueu un petit tast de la seva contribució al pensament universal comparteixo algunes de les seves frases més famoses:

  • Cuando voy a Barcelona, si me coge un taxista que no habla nuestro idioma, me bajo”. (La Razón).
  • “Los políticos tienen la obligación de conservar los toros, la playa, la paella el turismo… Si no, seríamos como los daneses”. (Intereconomía).
  • “A mí hace dos o tres años me invitaron para que fuera y me cogió flojo ese día y dije “pues voy a ir”. Cuando me abren la puerta así del plató y me dicen “pasa” y miré, dije: “Una mierda, ahí no entro yo”. Ahora, como no había más remedio, ¿qué es lo que hice? Metí el culo contra la pared y fui dando toda la vuelta al plató. El zócalo lo dejé limpio, limpio, limpio”. Aquesta homofòbia la va manifestar per haver anat al Sálvame.
  • “Yo soy de sauna también. Y mi padre igual. En todas las casas hay saunas, macho, desde que yo tengo uso de razón”. (Mi casa es la tuya).
  • “Ni empatía ninguna. Eso para los padres es horrible. En nuestra fundación tenemos algunos padres de niños y de niñas con ese… Y los padres lo pasan fatal, porque es probablemente… Por ejemplo, mi hijo es el más cariñoso del mundo. Todo el tiempo te quiere abrazar, besar y ‘papi tal’… Sin embargo, un niño o una niña con autismo es un ente distinto y los padres se frustran. Es terrible”.
  • “En España ya no se pueden contar chistes de mariquitas”. (La Vanguardia.)

I vet aquí el circ espanyol en tot el seu abast. I podreu dir que és demagògia però cada any surten joves de les facultats de periodisme amb tota la il·lusió del món i amb ganes de trobar feina en mitjans de comunicació que donen espai a aquesta gent i on el masclisme, el franquisme o la catalanofòbia omplen minuts de televisió. Penseu que per cada Bertín Osborne, per cada Belén Esteban o per cada Antonio David “Braguetazo” Flores hi ha un munt de joves amb graus i màsters esperant oportunitats. 

Dunning-Kruger no és un gelat sinó que és un biaix cognitiu que es manifesta en individus que creuen que són més intel·ligents del que en realitat són. Els cunyats de tota la vida, els paios que amb l’escuradents en la boca alliçonen al món i se senten capaços de parlar de futbol, de l’expressionisme abstracte de Pollock o dels presocràtics encara que no tinguin ni idea de res. El cas és escoltar la seva veu i ser l’objectiu de les mirades de la resta. Aquest malabarista n’és un bon exemple.  És un dels clàssics “muy españoles y mucho españoles” però, ves per on, el seu nom va aparèixer als Papers de Panamà i l’any 2003 va ser condemnat per frau fiscal i alçament de bens. Quan té ocasió exterioritza el seu “patriotisme” atacant el moviment independentista perquè, si alguna cosa tenen els malabaristes, és l’afició per anar sumant objectes en l’aire. Tretze anys després va pagar el seu deute amb Hisenda. 5 milions d’euros que no és poca cosa.

I el comte segueix tenint ofertes televisives i segueix enregistrant merdes en forma de música. I en el circ espanyol segueix tenint públic. És el circ espanyol i en ell tot és possible. Fins i tot que aquest paio enregistri un disc que es diu “Yo debí enamorarme de tu madre”. What the fuck?

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials (fes un click):

 Twitter

 Instagram

Facebook 

youtube