Episodi 2. El pollastre franquista

El primer capítol d’aquesta blog sèrie anomenada EL CIRC ESPANYOL es va centrar en aquest estrany animal disfressat que cada 12 d’octubre guia el camí dels legionaris, un boc que no sé si és de BOCS però s’anomena Manoli. Avui continuaré parlant d’animals, però aquesta vegada, ni resulta un animal tan simpàtic, ni va deixant Conguitos al seu pas. Em refereixo al pollastre franquista. 

Diferents països tenen a ocells en els seus escuts nacionals. Per exemple, en l’escut d’Albània hi ha una àguila bicèfala. Un cap mira cap a l’esquerra i l’altra cap a la dreta. Com el Víctor Amela, depenent de si li paguen per a col·laborar en TV3 o si escriu en Twitter. Dominica té un lloro imperial; l’Equador, un còndor dels Andes; Guatemala, un quetzal; Kiribati, una fragata i Mèxic, una àguila. EL PP compta en el seu logotip amb el que segons el seu dissenyador és un xatrac perquè vola alt i lliure. Jo sempre he vist una gavina perquè és carronyera, vola baix i es mou entre les escombraries. El cert és que ningú ha pensat en l’ornitorrinc per al seu escut. Els lectors d’aquest blog saben que sempre ha estat un animal que m’ha cridat l’atenció perquè es tracta d’una errada de disseny, com el Froilán però més estudiós. 

L’anomenat pollastre franquista és una àguila. En l’heràldica s’ha usat com a símbol de poder. Jo, que em vaig criar amb la violència animal dels programes de Rodríguez de la Fuente, sempre ho he vist com un animal una mica joputa. I és que encara tinc en la meva ment el moment en el qual una àguila real caça a un pobre cérvol i el posterior vol amb l’èpica veu del naturalista. Cabró! Venia de veure Bambi!

El cas és que Isabel la Catòlica necessitava un escut i va dubtar entre incloure el seu famós mostatxo o l’àguila de Sant Joan Evangelista. Al final es va decidir per la bestiola amb plomes i posteriorment, quan Isabel i Fernando van consumar el seu intercanvi de fluids, el pollastre en qüestió es va integrar en l’escut dels Reis Catòlics. Continuo opinant que el mostatxo hagués estat més apropiat.

Com tots sabeu, Franco era molt catòlic, excepte per a complir el cinquè manament, el setè, el vuitè o el dècim. Del decàleg respectava més els manaments relacionats amb on col·locar el seu ocellet. Al cap i a la fi, el seu niu només tenia un ou i tampoc li podies demanar que cantés en estèreo. I com Franco necessitava un escut, era molt catòlic i li agradava el seu ocellet d’un sol ou en el niu, ja tenim aquí l’aparició del seu trauma freudià: posem l’Àguila de Sant Joan per a oblidar-me de la grandària del meu penis i el meu testicle monoaural. A més a més, simbolitza el poder i em farà passar per catòlic. En 1700 l’Àguila de Sant Joan havia caigut en desús però va arribar Franco i ho va recuperar com qui agafa un single de Miquel Bosé. Seré tu amante bandido, bandido. Corazón, corazón malherido. Seré tu amante cautivo, cautivo. 

Pel que sembla, al gallec irritable no li acabava de convèncer l’escut dels Reis Catòlics i va afegir més coses. Per començar, va posar el seu famós “una, grande y libre” que, òbviament, no es referia al seu ocellet d’un sol ou en el niu, sinó que pretenia dir-li al món que sí, que això de l’imperi ja no existia, però que a unicelles no els guanyava ningú. 

També va afegir les columnes d’Hèrcules que, segons la mitologia grega, eren els límits del món conegut pels grecs. Com les tapes d’un llibre per als votants de VOX. Finalment, en les columnes va posar una espècie de tallarina amb les paraules Plus ultra que, com tots saben, traduït del llatí significa “més fatxa”. I tachán, tachán, ja tenim el famós pollastre franquista, símbol de la repressió, de quaranta anys de dictadura i de més de vuitanta anys durant els quals aquesta gentola creu portar guanyant la mateixa guerra, una vegada i una altra. Jo quan veig l’escut franquista el que realment espero és que les columnes se li clavin en les aixelles fins a estripar-li les ales i que sembli un pollastre del Kentucky Fried Chicken. Per cert, no deixa de ser curiós que la polleria més gran del món no hagi posat un pollastre en el seu logotip sinó al Coronel Sanders, un tipus que somriu com un pornògraf faria en un sexshop amb rebaixes.

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials (fes un click):

 Twitter

 Instagram

Facebook 

youtube