Episodi 1. La cabra

La cabra, la cabra, la puta de la cabra. La madre que la parió. Yo tenia una cabra que de puta se murió. Diuen que els inicis de les sèries han de ser impactants. Moltes sèries comencen per un cadàver, algú se suïcida o atraca un banc. Jo he preferit començar-la per una cançó que ja forma part de la cultura popular. Qui no ha sentit abans aquesta cançó? Soc conscient que començar així pot allunyar als puritans, als seguidors del políticament correcte o als amants de les cabres. I sense tenir res contra aquests últims, sí que ho tinc contra els primers. Per això, demano perdó als amants de les cabres però, si acaben de llegir aquest text, potser acaben per no odiar-me tant. O sí. Jo què sé. Al meu favor he de dir que alguns circs tenen animals i que el circ espanyol no és diferent

Parlaré de les cabres. Més concretament d’una cabra: la cabra de la Legió. Desconec quants animals tenen una pàgina en la Wikipedia. El cert és que aquest ésser viu té una i diu el següent:

El macho cabrío de la Legión Española es la mascota tradicional de este cuerpo militar. Un ejemplar de la especie suele acompañar a los legionarios en los desfiles que realizan. Normalmente va ataviada con alguna prenda, bien sea un manto con su correspondiente emblema, o en ocasiones, un chapiri o gorro legionario. Esta recibe el nombre de Carlos V aunque vulgarmente se llama Manoli.

Pese a que el animal que finalmente se afianzó en el puesto fue la cabra, la legión tuvo históricamente otras mascotas. En primer lugar, monos originarios de Ceuta, para más tarde sucederse monos de Gibraltar, ejemplares de arrui, osos e incluso loros amaestrados para decir palabras soeces. En los desfiles de los últimos años también se ha podido ver a un carnero al que, a veces, han pintado los cuernos de color oro.

Dues coses m’han sorprès d’aquest article. La primera és que sent un mascle l’anomenin Manoli. Per tant, ens trobem amb un cas de transgènere en la Legió Espanyola. Demano, si us plau, que algú informi d’aquest fet a la Lucía Etxebarría perquè probablement li dediqui un llibre. Proposo el títol “Manoli y los cuerpos cuernudos”. També és possible que l’Almodóvar, quan continuï la mateixa pel·lícula que porta rodant des de fa trenta anys, s’interessi per aquesta història. 

Què ha dut a un mascle de cabra a canviar de sexe, dir-se Manoli i moure el cul amb aquesta gràcia davant senyors enfadats? No ho sé però és una preciosa història per a Netflix.

També m’han sorprès les diferents mascotes que ha tingut la Legió: micos de Ceuta, micos de Gibraltar, arruí (que no tinc ni idea de què és, ni ho buscaré), óssos i, el millor de tot, lloros ensinistrats que vés a saber què deien. Joputa… Cabrón… Pásame el porro, quillo…

També en la pàgina de la Wikipedia m’ha sorprès la informació que figura en la dreta:

Papel notable: participar en los desfiles militares.

Período de actividad: cada 12 de octubre.

És a dir, la cabrona (mai més ben dit) només treballa un dia a l’any. La Legió no fa tours mundials com el Justin Bieber o la Lady Gaga? Vaig estar un any fent la mili i ja conec l’intens ritme de vida que porten els militars. Que si em desperto amb diana, que si em vaig a la cantina, que si ja és l’hora de menjar, que si havent dinat ve de gust una migdiada espanyola, que si collons que ràpid passa el dia, que si una altra vegada la cantina… És un no viure. De fet, en la meva caserna hi havia un sergent al qual anomenaven Cascas perquè el van enxampar jugant en el cos de guàrdia amb el seu CETME (i no em refereixo al fusell) i un pàter (cura militar) que era conegut en els bars nocturns del poble i no precisament per la seva ràtio de conversió al cristianisme dels vilatans. L’únic miracle que va fer va ser convertir els cubates en pixum. 

Proposo gires mundials de la Legió. Però no per a envair països o matar a espanyols en guerres civils. La Manoli ha d’exhibir-se a tot el món. Ha de mostrar el seu graciós cul movent-se davant senyors que desfilen orgullosos del seu sou (bé, d’això potser no). En tot cas, el món ha de conèixer a la Manoli. Sempre ha estat Disney qui ha disfressat a animals i els ha fet parlar o cantar. Ja va sent hora que es conegui a la Manoli a Boston, Massachussetts o a Londres, Brexit. Que cada 12 d’octubre ens fiquin a la cabrona fins a la sopa per celebrar un genocidi és una cosa que no ha de quedar aquí. Vull veure el cul de la Manoli desfilant en la Cinquena Avinguda de Nova York davant del Tiffany’s! Sol·licito que es faci una foto al costat de Kim Jong-Un, si és que continua viu! Exigeixo que la cabra disfressada pugi fins a la punta de la piràmide de Kheops amb tota la Legió darrere! I que quan tots estiguin a dalt, amb les seves mascles veus de soldats del gloriós exèrcit espanyol junts cridin perquè se senti per tot Egipte: “la cabra, la cabra, la puta de la cabra. La madre que la parió. Yo tenia una cabra que de puta se murió”. I després, que soni l’himne espanyol i es quedin tots allà per sempre i ens deixin en pau d’una vegada amb les seves desfilades. I si tan valents són, que canviïn a la cabra per un toro.

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials (fes un click):

 Twitter

 Instagram

Facebook 

youtube