El quòniam del dia @Susurrador_

Benvolgut, o no:

Ara que ja hem sentit els nens de San Ildefonso amb la seva cantarella, quan ja queda poc per a què el rei no demani perdó pel que ha fet el seu pare i els cunyats de VOX, damnificats per la normativa dels grups bombolla, es quedin a casa sense tocar els pebrots, m’ha envaït un cert esperit nadalenc. Com a més soc profe i m’avorreixo sense fer classe, t’explicaré amb detall uns quants conceptes bàsics.

El primer fa referència a què és una llei. Si alguna vegada vas al Museu del Louvre, veuràs una enorme pedra de color negre que es diu Codi d’Hammurabi. No et pixis a sobre, si us plau. No és cap urinari modern. Es tracta d’un dels compendis legals més antics. Tan antic que ni tan sols el Jordi Hurtado tenia un programa a TVE quan es va escriure. El text que inclou està escrit en accadi i té 282 disposicions legals sobre diferents temes. Veus com això de fer lleis és molt antic? Però, què pretén una llei? Moltes coses però, sobretot, és el reflex d’una mena de pacte social, una manera de governar l’espai públic sense que sigui el més cruel, el més violent o el que dona les hòsties més fortes qui surti guanyant en els conflictes. Això en una democràcia. En una dictadura la llei la dicten, com diuen en castellà, “los huevos morenos” del dictador de torn. És a dir, la llei per si mateixa potser no és justa segons els canvis que ha experimentat la societat des que es va escriure, o segons uns valors morals més o menys universals, i serà la societat qui la canviï a través dels seus representants polítics (bé, si qui vol canviar la llei és una minoria demogràfica del 16% de la població, que vol exercir el seu dret d’autodeterminació en un país on el 84% té la potestat d’exercir un suposat dret a l’alterdeterminació, les coses són més complicades. I més, si hi ha uns paios amb mal humor que han menjat croquetes en el menú del seu vaixell). En tot cas, els catalans tenim lleis. Lleis que han votat els parlaments legalment escollits pels seus votants. Una d’aquestes lleis és l’Estatut d’Autonomia del 2006. Estatut, per cert, que no ha estat votat pels catalans amb dret a vot ja que el Tribunal Constitucional, format per 12 persones que ja no recorden la darrera vegada que van riure (algunes que ja tenien el càrrec més caducat que un yoghourt del Tutankamon) va decidir que els catalans deixàvem de ser un subjecte polític perquè sí, perquè la unidazdespaña era més important. Tanmateix, hi ha un article que et vull recordar:

Article 6.

  1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. 
  2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües. 

Has llegit el que diu? Surprise, surprise! Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer el català i el castellà. No t’agrada? Et fots. Com em foto jo amb una Constitució que no vaig votar. 

Demanes lleis? Tinc més. 

Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Publicada al DOGC núm. 2553, de 9 de gener de 1998, i al BOE núm. 36, d’11 de febrer de 1998.

Article 32

L’atenció al públic

1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.

I què significa que han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya? Doncs això, maco, que han d’entendre el català perquè els catalans tenim DRET a parlar en català com, quan i on vulguem dintre dels 32.108 km² d’aquesta terra del nordest de la península. T’ha quedat clar? I si ho vols canviar, hauràs d’aconseguir una majoria parlamentària al Parlament de Catalunya. També tens una altra possibilitat: esperar a què en el Congreso, el Senado i en els jutjats espanyols s’aconsegueixi acabar amb qualsevol espurna de cultura catalana. Això sí, el que espero és que abans aconseguim acabar amb qualsevol mostra de colonialisme espanyol en territori català. Apa, nen… Bon Nadal i que el Pare Noel et porti una merda de la mida de la Constitució amb tapa dura. I és que s’ha de tenir la cara molt dura per exigir que a Madriz puguis demanar un “café con leche” sense problemes i que demanar un cafè amb llet a Catalunya sigui un acte de “cabezonería”. 

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials (fes un click):

 Twitter

 Instagram

Facebook 

youtube