El pa amb tomàquet madrileny

Benvolgut, o no:

T’agraeixo el teu consell gastronòmic. Els catalans portem anys preparant malalament el pa amb tomàquet i ha hagut de ser un madrileny qui ens obri els ulls. Quina sort teniu en la capital del regne que, amb aquesta gràcia natural que demostreu per dir chuvia o Sabadel, us regalen el pack de l’omnisciència, la humilitat i el do de gents.

Vull  que ens diguis com es prepara l’escudella, els cargols a la llauna o els panellets. Estic convençut de que els millors panellets del món es mengen en algun barri castís de Madrid. Espero, això sí, que no els suqueu en xocolata com els xurros.

Però no ho deixis aquí, si us plau. Encara et queden moltes lliçons que donar en camps com, per exemple, la cultura catalana. Com feu els castells en la capital? Tres de deu amb folre, manilles i un bocata de calamars? Vist com actuen els antidisturbis que envieu a Catalunya, en el ball de bastons alguns ja tenen un doctorat. I què tal la sardana? Suposo que la sardana és una còpia del xotis, només que en comptes de ballar-la un home i una dona, els catalans fiquem a un munt de persones per això d’estalviar.

Què succeeix a Madrid? Quins estranys aires vénen de la Serra que us creieu el centre del món? Segueixo sense entendre-ho. Una ciutat tan bonica com Madrid hauria de viure connectada al món d’una altra manera. Jo pensava que la frase “de Madrid al cel” era un acudit divertit però potser té unes dosis de serietat que comencen a ser preocupants. Que en els camps de futbol catalans diguem boques al que vosaltres dieu vomitorios, és una cosa, però que llancis vòmits és una altra. Això ha d’aturar-se immediatament. El següent és que ens diguis com construir un passeig marítim.

Però perquè vegis que els catalans no ens guardem més secret que qui està darrere de Tsunami Democràtic, aquí van uns consells perquè quan vinguis a Barcelona no ho facis en pla “Colón on tour” i gaudeixis d’un bon pa amb tomàquet:

1. El pa. Es pot fer amb tota mena de pans, però millor amb pa de pagès. Molt important: ha d’estar torrat, no cremat, com l’esperit de la transició (hi ha gent a qui no li agrada torrat. Torra, tampoc).

2. Sal. Empolvora sal sobre el pa abans d’afegir el tomàquet, així s’estendrà bé.

3. Tomàquet. Fes servir tomàquet de ram o de penjar. En estar penjat perd acidesa i la clàssica aigua de la polpa. Conserva així un sabor molt més intens. Talla de manera transversal i refrega sobre el pa. Repeteixo: REFREGA. Si ho tritures, pot acabar convertit en suc que et donarà per a un Bloody Mary però no per a un pa amb tomàquet. Ja veuràs que, una vegada refregat, et quedaràs amb la pell a la mà. La del tomàquet, és clar. Si és la de la mà és que has refregat amb urani enriquit.

4. Oli. El punt final. Obligatori que sigui d’oliva verge extra. Es pot triar la varietat o la intensitat segons el gust o els aliments amb els quals l’acompanyes.

5. Bon profit! No t’oblidis de dir-ho. O si ho prefereixes: salut i república.

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials (fes un click):

 Twitter

 Instagram

Facebook 

youtube

Compra el meu llibre:

poster