Supremacisme

Benvolgut, o no:

Supremacisme és la paraula de moda. Fem una ullada ràpida a la Wikipedia: “la supremacia blanca o supremacisme blanc és una ideologia que sosté que l’ètnia caucàsica (definida aquesta per elements biològics, culturals i fins i tot morals) és superior a altres ètnies. Aquest terme s’usa per descriure una ideologia política que promou el domini social i polític dels blancs. Es basa en l’etnocentrisme i un desig d’hegemonia sobre els pobles no-blancs”. Traduït al monotema que ens ocupa: un supremacista català seria aquella persona que creu que els catalans són superiors i, per aquesta raó, vol dominar social i políticament als que no ho són. És ben estrany el que dius quan el que volem els independentistes és que la Delegació del Govern, la Delegació d’Hisenda, l’Exèrcit, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional deixin de tenir influència sobre les nostres vides. Ha de ser el supremacisme més estrany de la Història. Tant de bo els supremacistes nazis haguessin exigit la independència de Polònia o de França i no els haguessin envaït mai.

Jo no tinc cap desig de domini o d’hegemonia sobre un senyor de Salamanca que està bevent una cervesa en el bar mentre mira un programa de cuina a la tele. Això digues-li-ho al senyor multinacional que posa botigues en cada cantonada per a ruïna del comerç local o als restaurants de fast food que omplen d’hamburgueses la panxa dels murcians mentre el senyor Paco, del bar Paco, ha de batre’s el coure cada dia per donar servei en el seu local davant del poder abassegador de les franquícies.

Però tornem al tema: no hi ha cultures superiors, ni cultures inferiors. No hi ha orígens superiors, ni orígens inferiors. No hi ha identitats superiors, ni identitats inferiors. Hi ha societats que funcionen moderadament bé i societats fallides? Sí, per descomptat. Mira’t dades d’atur juvenil, pobresa infantil, violència de gènere, salari mínim interprofessional, igualtat salarial o abandonament escolar i tindràs unes pistes sobre la importància de construir una societat amb garanties. I sobretot, el que hi ha són societats multiculturals i multiidentitàries en les quals aquestes cultures i identitats se sobreposen en un mateix temps i lloc. El que succeeix és que quan una capa enorme, poderosa, opaca i omnipresent oculta les altres capes, és lògic que aquestes reclamin la seva presència. No és que el peix gran es mengi al petit. És que a més li diu supremacista, victimista o tot alhora. I això no deixa de ser kafkià.

Però, vols saber el que és supremacisme? Supremacisme és prohibir parlar en català, en basc o en gallec en el Parlament espanyol perquè el missatge que estàs enviant és que aquestes llengües han de molestar el menys possible, han de ser llengües “locals”, un meravellós eufemisme per dir-te que, si vols, i perquè soc molt tolerant, la parlis a la teva casa però ni se t’ocorri tocar-me els pebrots perquè per a llengua útil està el castellà. Supremacisme és dir dialecte al català, al basc o al gallec. És supremacisme i una total, absoluta i irrefutable ignorància. Supremacisme és que t’anomenin catalufo o que et diguin “mira el teu DNI”. Supremacisme és tenir un Dia de la Hispanitat. No només és supremacista, sinó que és ridícul. Els peruans, els argentins, els bolivians o els uruguaians no són espanyols. Els peruans, els argentins, els bolivians o els uruguaians són la mescla d’unes cultures antiquíssimes (anteriors a l’arribada dels espanyols en el segle XV) amb la posterior influència d’aquests. Que perquè mig món mengi pizzes, no crec que es justifiqui un Dia de la Italianitat i perquè Colom viatjava sense GPS tampoc es justifica el Dia de la Hispanitat. Supremacisme és que l’Alfonso Guerra digui que ha raspallat el teu Estatut. Supremacisme és suggerir que Catalunya no existia abans de l’arribada de la immigració dels 60. Supremacisme és voler espanyolitzar els nens catalans com va plantejar tot un exministre de cultura (i espanyolització, pel que sembla). Supremacisme és que el Jiménez Losantos manifesti públicament el seu desig de bombardejar Barcelona sense que això tingui conseqüències legals mentre un raper no pot tornar a Espanya. Supremacisme és que la Inés Arrimadas digui que “és l’hora de la gent normal” i suggereixi que si no la votes ets subnormal, anormal, infranormal o paranormal. Supremacisme (en aquest cas de gènere) és que els jutges suggereixin que una dona violada no pot fer res més a esperar que passi ràpid el moment perquè, si es resisteix pot ser assassinada, i si ho denuncia, pot ser violada tres vegades: pel violador, pel judici i per l’opinió publicada.

Hi ha supremacisme a Espanya? Doncs sí, és clar. S’expressa de maneres diferents. A vegades és més subtil i a vegades és més explícit. 

Jo no vull tenir somnis petitons perquè qui té somnis petitons sol tenir vides petitones. Vull somiar en gran. Vull viure en una societat que no tingui cap mena de dubte de la riquesa que suposa la diversitat cultural i que trobi lògica la discriminació positiva que garanteix, no la igualtat, sinó la justícia, que són dues coses molt, però que molt diferents. No, els catalans (independentistes o no) no som superiors. Fem coses estranyes com pujar-nos uns damunt d’uns altres i pegar amb un pal a un tronc però no som superiors a ningú. Això sí, ens agrada que es respecti el nostre espai i la possibilitat de no sentir-nos propers a determinades identitats.

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials (fes un click):

 Twitter

 Instagram

Facebook 

youtube

Compra el meu llibre:

poster