La vida és una pel·lícula mal editada

ficcion

Benvolgut, o no:

A la seva obra, Ars poètica, l’Aristòtil parla de la mimesi com una necessitat humana a través de la qual els artistes volen simbolitzar la realitat amb les seves obres. Pels grecs, l’art representa o copia la realitat. Però mai és la realitat en sí mateixa, sinó un procés d’imitació basat en les experiències de l’autor. Tot i així, Plató considerava la mimesi com una cosa negativa, ja que allunya a les persones de la realitat. Molts segles després va arribar el filòsof Netflix i, a 16 euros amb el Plan Premium, ens inocula ficció en 4K. El fons de la cova de Plató era molt avorrit.

Jo em considero un addicte a la ficció. No fumo, no bec alcohol, no prenc drogues (Cacaolat, si de cas) però sí que necessito la meva dosi de ficció diària. Per què? Sobretot perquè, gràcies a aquesta mimesi, em permet entendre aspectes de la realitat, com si fos un vídeotutorial de YouTube sobre l’ànima humana. Però sí tinc clara una cosa, la ficció no ha de ser necessàriament un mirall de la societat que retrata. On és això? En quin manual de narrativa surt aquesta afirmació? Realment creus que per a qualsevol espectador d’una pel·lícula, d’una sèrie o d’una obra de teatre o per a qualsevol lector d’una novel·la ha de ser així? Fernando Trueba diu que “la vida és una pel·lícula mal editada”. I és cert. Està plena de personatges avorrits, de moments intranscendents, de buits de contingut i d’incoherències. La realitat és la realitat i la ficció és la ficció. I quan un creador escriu sobre la realitat, no és LA REALITAT, sinó la seva visió única i irrepetible de la realitat. Tu creus, per exemple, que les pel·lícules porno són un mirall de la realitat. De debò? De fet, si parlem de llengües, és aquí on la teva teoria s’ensorra del tot. M’entens, oi?

Com segurament saps, després de la revolució soviètica tot un seguit de cineastes van revolucionar el setè art. Eisenstein, Pudovkin, Kulechov i molts d’altres van deixar autèntiques joies idolatrades pels cinèfils més radicals. Un d’aquells cineastes va ser el Dziga Vertov, que va voler popularitzar la teoria del Cinema-Ull. El seu propòsit era, sobretot, aconseguir una objectivitat total i integral en la captació d’imatges. Al 1995 els cineastes danesos del Dogma van intentar una cosa semblant. Inútil. És impossible. Perquè, des del moment en què enquadres, esculls una posició de càmera, un angle, una mida de pla en concret, i després edites, selecciones material, l’ordenes, retalles temps i afegeixes material no diegètic (títols, música… ), deixa de ser LA realitat. O es converteix en una altra, de fet. És una nova realitat filtrada per la voluntat de l’autor. Només cal observar el naixement de l’art abstracte. El pas de la figuració a l’abstracció és una manera de reivindicar l’art com una forma de crear noves realitats, allunyades del tot d’allò que tu anomenes realitat, d’experiències que poden ser captades diàriament pels cinc sentits.

I de la llengua no parles, Àlex? És clar! Cada mitjà de comunicació té un ideari, una missió, un propòsit, un estil… La missió de TV3 és la de ser un agent que afavoreixi la normalització del català. Per a això va néixer. Perquè dins d’aquesta enorme maquinària mediàtica, política i econòmica que té el castellà, a Catalunya ens cal que hi hagi mitjans de comunicació que donin visibilitat al català. La missió de TV3 no és ser un mirall de la realitat (perquè, de fet, aquesta no és la missió de cap mitjà de comunicació. I si ho diuen, menteixen). Per aquest motiu, cal que sigui una televisió en català, amb continguts en català i que també afavoreixi el sector audiovisual català amb les seves inversions en les produccions (inversions que, com totes les televisions, està obligada per llei a fer).

Aprofito aquest text per fer esment a un fet irrefutable: tenim a Catalunya una pedrera de joves molt ben preparats per fer grans audiovisuals, ja siguin pel·lícules, sèries, programes de televisió, vídeo clips, publicitat o el que calgui. De debò! Confiem en ells i elles. Són molt cracks! Aquesta sí que és LA realitat.

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials:

logotw Twitter

https://twitter.com/blogsocietat

1024px-Instagram_logo_2016 Instagram

https://www.instagram.com/ribes.a/

UnknownFacebook

https://www.facebook.com/blogsocietat/

youtube

https://www.youtube.com/user/ipsics4

Compra el meu llibre:

poster