Conte de Twitter

cr7

La ciutat dormia arraulida en els seus nius de formigó. Viatjaven els somnis de vacances, pagues extres i amants furtives per les ments cansades de la monotonia, mentre alguns íncubs dibuixaven cercles d’alcohol en les barres gastades de bars que no tancaven mai. Els carrers descansaven del seu trànsit diari. Els semàfors s’avorrien. La vida s’amagava sota les flassades. I en aquest ambient silenciós, el Cristian va irrompre davant d’un bloc de cases d’un barri sense nom. El seu precari equilibri comptava rajoles i en la seva ment els gin tonics cantaven alguna cançó que recordava de la ràdio. Era un histèric sense públic que és, sense cap mena de dubte, el pitjor argument d’un histèric. Va tenir ganes de cridar i de convertir-se en el centre d’atenció. Després de dubtar-ho un segon, va alçar la mirada i va escriure amb decibels:

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

Silenci. El seu públic tenia coses més importants a fer. Cristian va regatejar la bufa per un instant, es va desmarcar de la seva llengua pesada i va xutar a porta:

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

Res.

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

La llum d’un dormitori es va encendre en algun lloc del bloc de cases que el contemplava amb els seus ulls de fusteria d’alumini.

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

Xof! Una breu però intensa pluja d’aigua freda, procedent d’una galleda de fregar, li va dutxar amb aromes de pi.

Vés-te’n a la merda, carallot! A dormir la mona!, li va cridar una veu anònima.

Cristian es va quedar immòbil malgrat la borratxera. El seu atac d’histèria no havia acabat de funcionar. A partir d’aquest moment va traçar un pla. Necessitava públic. Es va plantar davant d’un supermercat pakistanès i va cridar:

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

El somnolent comerciant va convidar-lo amablement a que se n’anés mostrant-li un afectuós bat de beisbol i assegurant que es faria un selfie amb ell.

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

Aquesta vegada va ser un vigilant de pàrquing qui li va donar una empenta tot recordant la seva nissaga familiar i posant en dubte la identitat del seu pare.

Després de ser increpat de mala manera per un repartidor de diaris, un proxeneta i el Jordi Basté, que es dirigia ja a RAC1, el Cristian va decidir que havia d’aconseguir més públic. De sobte, una idea li va venir al cap. Va agafar el seu mòbil, va obrir Twitter i va escriure: “Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!”. En pocs minuts va aconseguir un primer “m’agrada”.

Segueix-me a les xarxes socials:

1024px-Instagram_logo_2016 Instagram

https://www.instagram.com/ribes.a/

logotw Twitter

 https://twitter.com/blogsocietat

UnknownFacebook 

https://www.facebook.com/blogsocietat/

youtube

https://www.youtube.com/user/ipsics4

Compra el meu llibre:

poster