Calle, Tana

asquerosa

Benvolguda, o no:

Ho sento. De debò que ho sento. Sempre et fastiguexem tot. Vols anar al Fossar de les Moreres a reivindicar que no s’hi enterra cap traïdor, on fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor… i et trobes independentistes. Vols anar a la Diada on es recorda el 1714 i es reivindica la vocació d’autogovern de Catalunya… i et trobes independentistes. Vols passejar-te pels carrers de Barcelona un dia en què es reivindica la cultura catalana just quan tu vols reivindicar la catalanitat dels no independentistes que canten el “yo soy español, español, español”… i et trobes independentistes. Vols anar al Concert de Sant Esteve del Palau de la Música on es canta l’himne de l’Orfeó Català, el Cant de la Senyera, i et trobes independentistes. Quin greuge! A més a més, tenint en compte que sempre se t’ha vist a Catalunya en sopars literaris, ballades de sardanes, diades castelleres, l’aplec del cargol, fires medievals, el concert de música viva de Vic, pujant al Pedraforca, fent cagar el tió… Se t’ha vist, fins i tot, parlar català. Crec que una vegada vas dir, si us plau, però ho hauria de confirmar. Em sap molt de greu que tu, que et vas formar en una escola catalana des de ben petita fins arribar a la Universitat, que tens un dels primers carnets del Super 3, que encara recordes el “Sol solet, vine’m a veure, vine’m a veure. Sol solet, vine’m a veure que tinc fred”, que reivindiques per tot el món la cultura catalana, que sempre se t’ha vist recolzant grups de música en català, que estàs a totes les presentacions de llibres en català, que no faltes als Premis Gaudí, als Premis Nacionals de Cultura i que et mous pel món animant els esportistes catalans, els independentistes no et deixem viure la teva indubtable catalanitat. Quin greuge! No et pots menjar els galets, la pilota, o els canalons en pau. Segur que darerra la pilota hi ha un CDR tallant el trànsit de galets.

No sé què podem fer per a què les teves inmenses ganes de reivindicar Catalunya tinguin un espai. Tens alguna idea? La meva és que personatges com tu són els que embruten la convivència amb la seva demagògia. La meva és que ens vols calladets, perfectament ensinistrats en la reivindicació d’una espanyolitat aliena a la nostra identitat. La meva és que vols que demanem perdó per viure la nostra catalanitat, els nostres sentiments, o les nostres ganes de sentir-nos orgullosos dels nostres origens. I no, no ho tindràs. Existim. Existim i existirem. Reivindicarem i ens reivindicarem. Lluitarem. Pacíficament però lluitarem. Lluitarem per existir, per ser-hi, per defensar els espais que personatges com tu no defensen, sinó ben al contrari, que els ataquen dia sí i dia també. Perquè, Cayetana, en cap segon de la teva vida t’hem vist cantar l’himne de l’Orfeó Català o l’himne nacional de Catalunya. Quan? On és el vídeo? El vull veure. Et recordo que els dos himnes són patrimoni de tots els catalans. Una altra cosa és que no sentis res quan els escoltes, que no et diguin res, que no els sentis com a propis de la teva cultura. I no passa res. De debò. No passa res. Això sí, els que tenim una mica de vergonya mai ens queixarem de no poder anar a la Desfilada militar del 12 d’octubre perquè està ple de banderes espanyoles i de mostres de nacionalisme espanyol. No hi anem i prou. És fàcil. Tot i que, després del numeret del fanal, potser m’ho penso. Mai s’ha de dir no a una bona riallada. Per cert, BONES FESTES:

estel

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials (fes un click):

Twitter

Instagram

Facebook

Compra el meu llibre:

poster