8.000.000 de gràcies

8000000

Dividim la nostra vida gràcies als números: les hores tenen 60 minuts; els dies, 24 hores; les setmanes tenen 7 dies, els anys 365 dies i els segles, 100 anys. Suposo que necessitem acotar el temps, trocejar-lo en espais per localitzar-nos al mig del caos. En altres ocasions, tenim necessitat de mesurar allò que som o fem. Comptem exparelles, oportunitats perdudes, feines en la nostra vida laboral, fills, dies de llibertat, de plaer o de dolor… Doncs bé, tinc el goig de comunicar-vos que el BLOG SOCIETAT ANÒNIMA ha arribat als 8.000.000 milions de visites. Us ben asseguro que són moltíssimes més que les que esperava quan vaig engegar aquest projecte personal.

El proper any, el 2020, amb aquesta xifra tan maca, es compliran 10 anys de la primera entrada. He buscat quina és. Es diu Mapes i la vaig publicar el 10 de novembre de 2010. El paràgraf final deia:

Hauríem de menester mapes per entendre la política, l’economia, la crisi… I sobretot ens caldria poder dibuixar els mapes de les relacions humanes, dels sentiments, del dolor, de la solitud. Mapes que ens diguessin on són totes aquelles persones que s’han anat; les que ens han abandonat perquè consideraven que sobràvem a les seves vides o les que, simplement, els anys han devorat sense cap mena de compassió. Voldria confeccionar un mapa per no trobar a faltar ningú durant els pitjors moments. Perquè, en temps dels GPS i de Google Earth, encara no hem inventat mapes per saber on són totes aquelles persones que hem perdut”.

Efectivament, durant aquests anys hem perdut coses: la llibertat de líders, la paciència, la ingenuitat… Però també som més savis, més forts, tenim més experiència. Hem sabut alçar les nostres veus i cridar, ens hem explicat, hem trencat tòpics, ens hem organitzat, ens hem defensat, hem fet de la dignitat la nostra raó de ser.

Jo he escrit. Amb la llum blanca de l’ordinador esclatant a les meves retines, he omplert el blog de paraules, m’he rigut en la meva solitud, m’he cabrejat, he buscat informació, he viatjat mentalment a altres espais d’idees, he tractat d’entretenir-vos i, fins i tot, de fer-vos riure. Jo, que soc el paio més introvertit i avorrit del món. El blog forma una part important de la meva vida. És una de les maneres que he trobat de relacionar-me amb el món. Hi ha d’altres, és clar. Però aquesta em satisfà molt.

Vull donar les gràcies a moltes persones. En primer lloc, a l’Andreu González, que un dia em va enviar una carta proposant-me col·laborar en L’Informador. Allà va nèixer una columna que es deia Societat Anònima. També vull donar les gràcies a l’Enric Viladot i a tots els amics de Viena Edicions. Un dels dies més feliços de la meva vida va ser quan el Toni Albà em va fer la presentació del meu llibre BENVOLGUT, O NO a la llibreria Jaime’s de Barcelona. Per cert, gràcies, Toni. Sense saber qui era aquest blogaire anònim, em vas oferir el teu suport sense dubtar-ho un segon. Una abraçada, maco. Vull donar les gràcies a la meva família. Suposo que deu ser insuportable viure amb un pesat que necessita els seus sobtats espais de silenci a l’ordinador per escriure els “benvolguts, o no”. I és clar, vull donar-vos les gràcies a vosaltres, als lectors i lectores que busqueu una estoneta per llegir aquestes paraules compartides. Us dec molts agraïments per totes les floretes que em deixeu a les xarxes socials. Gràcies. Gràcies. Gràcies.

No sé si ho heu notat: vivim uns temps de merda barrejats amb moments d’esperança. La foto en pla general és molt trista però si ens apropem a les persones, encara trobem allò que provoca que aquesta festa tingui valor. I és allà on sou vosaltres. Necessito escriure perquè quan escric ho veig tot més clar. Necessito alimentar la meva vida d’experiències i després abocar-les en aquest espai. No hi ha més. I encara necessito mapes que em situin en el món. Ningú va dir que viure és fàcil però quan es viatja acompanyat l’equipatge és més lleuger (tot i que a vegades costa més trobar taula en un restaurant). Vull acabar com quan el Gonzalo Boye escriu tuits. Si tot va bé, el proper any hi haurà una sorpresa (creuem els dits). Ahí lo dejo.

1024px-Instagram_logo_2016 Instagram

https://www.instagram.com/ribes.a/

logotw Twitter

 https://twitter.com/blogsocietat

UnknownFacebook 

https://www.facebook.com/blogsocietat/

youtube

https://www.youtube.com/user/ipsics4

Compra el meu llibre:

poster