Fàstic

Benvolgut, o no:

Soc català, baixet, miop, culer, m’agraden els audiovisuals, viatjar, llegir, escriure, el sushi i et faig fàstic. Tanmateix, espero que no et faci fàstic per ser baixet, miop, culer o perquè m’agradin els audiovisuals, viatjar, llegir, escriure o el sushi. Comprenc que fer pudor a purins, moure’s en un núvol de caspa o vomitar sobre un pastís d’aniversari augmentin les possibilitats de provocar fàstic en unes altres persones (i als pastissos) però tinc aficions menys fastigoses, com respondre tuits fastigosos similars als teus a través de la ironia i el que em resta d’humor.

No cal ser un expert en psicologia nyòrdica per saber que els indepes et fem fàstic. Et provoquem tantes basques que tots els 11 de setembres de la teva vida t’estimes més quedar-te a la cova, vull dir… a casa. Em sap greu, et serviria una beguda calenta com marquen els cànons de tractament a les persones que pateixen moments dolorosos, però pensaries que hauria deixat algun rastre d’ADN meu en forma de saliva. Deixo aquí el dubte per crear un moment dramàtic, el que en una sèrie de televisió seria un cliffhanger.

He vist al teu perfil de Twitter que vius a Reus. No sé si ets català d’origen que se sent només espanyol o espanyol que es considera tan català com espanyol. En tot cas, m’agradaria saber si els catalans que us considereu també espanyols sou doblement nacionalistes, si posar banderes en el perfil de Twitter és o no nacionalisme o si es poden defensar els interessos catalans (protecció de la cultura catalana, per exemple) des d’una òptica nacionalista espanyola. Segueixo pensant que prohibir l’ús del català al Congreso sembla una manera estranya de defensar la cultura catalana que, pel que dieu els amics de la cultura espanyola, també és espanyola. Soc un mar de dubtes ara mateix. Una altra possibilitat és que penseu que la cultura espanyola es nodreix d’uns tòpics (curses de braus, flamenc, imperi espanyol, colonització, Reconquesta, sangria o becaina) i que, tot allò que representi certa divergència, resta al marge. Doncs res, empasseu-vos les vostres incoherències identitàries amb humor i ressignació.

A mi no em fas fàstic. No et conec. Potser t’envolta un ferum a purins, et mous entre un núvol de caspa o vomites als pastissos d’aniversari. No ho sé. Tanmateix, quan us veig amb les vostres banderes espanyoles el 12 d’octubre o el 6 de desembre, no em feu fàstic i molt menys em quedo a casa. És cert que sempre baixen en autocar a la Plaça Espanya de Barcelona uns paios amb els què no m’aniria de vacances o no compartiria una sortida a un museu (ho sé, això últim sembla poc probable). Però fàstic, no em fan. Els meus sentiments són uns altres. Em provoquen tristesa la imposició, la violència, les mentides, l’ús desmesurat i embogit del poder, la castració emocional, les identitats supremacistes i totes aquestes actituds tan profundament arrelades en els atàvics costums espanyols. M’agradaria que això desaparegués dels marcs mentals de moltes persones, com m’agradaria que la gent no experimentés fàstic per la presència d’uns altres éssers humans. El problema aquí és que, tot i que es repeteix molt aquesta idea unionista de que junts vivim millor, m’agradaria saber què es vol compartir i de quina manera. Compartir significa que algunes veus han de ser silenciades, que s’ha de mentir per deshumanitzar col·lectius, que s’han d’oblidar drets humans bàsics, que el límit de la democràcia és un document de 1978 que els menors de 59 anys no vam votar? Significa que hi ha un únic punt de vista, un pensament monolític escrit en pedra, que la discrepància provoca fàstic i que el model de societat que volem es basa en una utilització barroera del poder que despulla de soberania als ciutadans i que es nodreix de majories demogràfiques que no democràtiques? Si és així, et seguiré provocant fàstic tot el que pugui, la resta de la meva vida tindré com a objectiu que tinguis basques, que vomitis davant la meva presència, que les teves pulsions més primitives et regirin l’estòmac. A tot això se li diu dignitat, la meva, la nostra.

Fes un click a sota per seguir-me a:

 Instagram

https://www.instagram.com/ribes.a/

 Twitter

 https://twitter.com/blogsocietat

Facebook 

https://www.facebook.com/blogsocietat/

https://www.youtube.com/user/ipsics4

Compra el meu llibre: