La por.
Al temps.
Al rellotge.
Al calendari.
La por a créixer,
a fer-te gran,
a separar-te
d’allò que vas ser.
La por a perdre cabell,
a engreixar-te,
o a quedar-te massa prim.
La por als greixos,
al colesterol,
als triglicèrids.
La por a la sal
i al sucre,
i a tot allò que t’agrada.
La por a la solitud,
a la companyia mai escollida,
a viure sense tu
o també amb tu.
La por al canvi,
a quedar-te igual,
la por a haver de decidir
quan ningú ho fa per tu.
La por a que no et diguin què has de fer
i fer-ho per tu mateix.
La por a escollir,
una, dos o tres possibilitats.
La por a que algú
et regiri el món
i te’l torni nou.
La por a una vida anodina,
mancada d’interès.
La por a la pobresa,
a l’abandonament,
a la bogeria
o a la cordura
que mossega realitats.
La por al sexe
quan es torna avorrit.
La por a la manca de carícies,
de petons,
d’abraçades.
La por a la tendresa
que desmunta covardies.
La por a un excés de vanitat
o a ser invisible.
La por al silenci.
La por al soroll.
La por a les paraules gastades,
a les metàfores que no entens,
als versos d’un poeta
que escriu revés del.
La por a que un dia
no trobis plaer
en una mirada,
un quadre,
una cançó,
un llibre,
un instant.
La por a la mort,
o a no viure,
que és el mateix.
La por a la por.
Societat Anònima 
You must be logged in to post a comment.