"BENVOLGUT, O NO", el llibre del BLOG SOCIETAT ANÒNIMA

 

• Alter Ego: aquesta tarda has anunciat a les xarxes socials que tenies una bona notícia relacionada amb el Blog Societat Anònima. Ens fas cinc cèntims (tres amb el dèficit fiscal)?
• Àlex: La notícia és que Viena Edicions ha decidit publicar un llibre amb una recopilació dels millors articles del Blog.
• Alter Ego: un llibre? Això vol dir que estarà a les llibreries al costat de Murakami, Roth, Hornby, Safran Foer i tots els escriptors que admires?
• Àlex: doncs, sí. Demano disculpes preventivament. Bé, potser el col·loquen al costat del llibre de la Belén Esteban. Glups…
• Alter Ego: i quan sortirà el llibre a la venda?
• Àlex: el llibre es vendrà a partir de finals d’agost o inicis de setembre. Durà per títol “BENVOLGUT, O NO”.
• Alter Ego: i la pel·lícula quan… ja saps?
• Àlex: ei, talla’t una mica que estic molt nerviós.
• Alter Ego: i ara! Per què?
• Àlex: pel tema de la promoció… ja saps… presentacions, signatures de llibres… Tot serà molt nou per a mi. Tanmateix, ja m’estic mentalitzant i m’ho prenc com una experiència vital diferent, estranya, però engrescadora i espero que divertida. Serà com quan vaig fer de príncep al cole en un funció de fi de curs, però sense cantar… espero.
• Alter Ego: i per què escrius?
• Àlex: per eliminació. Un cop assumit que mai seré cantant d’Operación Triunfo, monitor de zumba i cambrer de Baleària, només em quedava escriure. A més a més, és gratis. Mira, ja que em fas aquesta pregunta sí que vull deixar clares vàries coses. La primera és que escric per necessitat. Necessito que el món em sorprengui i necessito explicar-ho. Envejo la capacitat que tenen els nens i nenes per sorprendre’s de tot. És clar, per a ells és fàcil. Tot és nou. Quan ets adult, en canvi, tot és més previsible. Tot i així, si obrim bé els ulls i mirem el nostre entorn amb esperit de narrador, sempre trobem situacions, tuits, titulars de diari o actuacions polítiques que ens trenquen els esquemes. És aquí on intento fer fotos amb paraules. La segona cosa que vull explicar és que sempre intento ser respectuós. No vull ser sarcàstic. Vull ser irònic. En el sarcasme hi ha un punt de crueltat que no m’agrada. Entre altres raons per aquest motiu oculto el nom i el rostre dels autors dels tuits, per molt bèsties que siguin. Amb els famosos no puc perquè el que diuen o fan és de domini públic. Però vull preservar al màxim la identitat dels destinataris de les cartes d’aquest blog. No es pot criticar la manca de respecte amb més manca de respecte. El foc s’apaga amb aigua. Jo intento denunciar el que considero injust, i em puc equivocar en la valoració, amb humor.
• Alter Ego: has parlat d’humor… Et consideres una persona graciosa?
• Àlex: No, absolutament, no. Sóc un paio avorrit, callat, introvertit i tímid. No bec, no fumo i no explico acudits en públic. Això sí, tinc bons referents. Per exemple, sóc molt fan del John Oliver i del seu programa Last week tonight. De gran vull ser com ell.
• Alter Ego: voldries afegir alguna cosa més?
• Àlex: Sí, vull demanar disculpes si algú s’ha sentit ofès amb el Blog. Mai he volgut que s’interpretin les cartes com un signe de prepotència. És només una tècnica narrativa, que és molt directa perquè apel·la directament a l’interlocutor, però que al final només són paraules, opinions que, ho ben asseguro, mai intenten ferir ningú. Continuaré escrivint. Vull buscar noves fórmules narratives, vull retrobar-me amb la ficció, vull créixer d’alguna manera en els meus intents de ser creatiu. I també vull donar les gràcies especialment a Enric i Isabel de Viena Edicions, a la meva família per suportar-me, als meus amics, als meus companys de feina (també amics) i a vosaltres, amables seguidors del Blog, que llegiu i compartiu les meves neurosis. Com va dir aquell cantant d’Operación Triunfo: ¡¡¡GRACIAS POR ESTE SUEÑO!!! El BLOG SOCIETAT ANÒNIMA en paper!!!
  

  Àlex

  Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook