Xavier García Albiol: artista performatiu

Benvolgut, o no, Xavier:

Content, oi? Escena d’histèria per sortir als informatius espanyols com a heroi nacional. Igual que els nens petits: “doncs ara… no tajunto”. Vinga, boqueta apretada, braços creuats i mirada clavada al terra. PPucheritos del niño de dos metros.

Quins moments més macos amb els què ens esteu obsequiant. Quina dramatúrgia tan calculada com previsible, tan transparent com maldestra. La notícia ja no és la inauguració de la Línia 9 i l’endarreriment en l’arribada definitiva del transport públic a l’aeroport (cortesia dels diferents ministres de “Momento”). La notícia és que Mister Ofendido, amb una exquisida mostra d’educació i cortesia institucional, s’aixeca a meitat de discurs del President de la Generalitat de Catalunya i se’n va a plorar als mitjans per obtenir el seu minut de glòria, temps, per cert, molt més gran que els seus resultats electorals.

Què vindrà després per cridar l’atenció? Quin espectacle infantil muntaràs per obtenir el protagonisme que no et van donar les urnes? Faràs ballar a una cabra amb la música d’un Casio? Cantaràs disfressat de Julio Iglesias? Donaràs voltes sobre el teu cap a sobre d’un cartró, com un ballarí de Break Dance,? Tinc moltes ganes de veure el següent capítol. Ens esperen unes performances peperes que riu-te de la Marina Abramovic. Mira, ja que parlem de la genial artista servia, et recomano aquesta performance. Andrea Levy, García Albiol, un arc i una fletxa. Només us demano que, si us ve un esternut, pengeu el vídeo a YouTube.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook