Els homes bip-bip

Són robots. I ens volen envair. Tenen aspecte humà. Ulls, boca, nas, mans… tot respon a una morfologia humana però són robots. Els veus fent coses d’humans: compren el diari, fan la primitiva, es colen al metro, roben a El Corte Inglés bolígrafs de colors… però són robots. Potser et preguntes de quina manera he arribat a aquesta conclusió. T’ho diré. A vegades, quan estàs parlant amb ells, de sobte sona un bip-bip. Els mires. Et miren. Els tornes a mirar. Et tornen a mirar com dient: i tu per què em mires? Però has escoltat perfectament aquell bip-bip. Els humans no fem aquest tipus de sorolls. És cert que tossim, patim esternuts, ens tirem rots i ventositats més o menys dissimulades… però no fem bip-bip. Per aquest motiu els mirem i sabem que són robots. Jo els anomeno els homes bip-bip.

També m’he adonat d’una cosa. Els homes bip-bip es comuniquen entre ells d’una manera estranya. Observa’ls als restaurants. A vegades deixen una conversa a mitges i abaixen el cap. Saps que estan teclejant alguna cosa sota la taula i que això forma part d’una conspiració planetària. Sospito que ens estan envaint de mica en mica. Quan te’ls quedes mirant, s’espanten i guarden allò que tenen entre mans. Aleshores tornen a recuperar la conversa com si res hagués passat. Però tu saps que els homes bip-bip són robots perquè uns segons després d’haver deixat de teclejar sota la taula es torna a escoltar el bip-bip. Els mires. Et miren. Els tornes a mirar. I et tornen a mirar com dient: i tu per què em mires?

A més a més, els homes bip-bip parlen sols. És el moment en el que més por experimento. Estàs tranquil·lament assegut al metro o al tren i de sobte s’aixequen i comencen a parlar. Te’ls mires i veus que no hi ha ningú al seu voltant. És en aquell instant quan la por busca un lloc al teu cos. A vegades fins i tot criden. Es passegen pels passadissos com si la resta del món deixés d’existir. Fan gestos, amenacen, expliquen la seva intimitat de robot i finalment es queden callats i tornen a seure. Els mires. Et miren. Els tornes a mirar. I ells, amb la seva sensibilitat de robot amb intel·ligència artificial et tornen a mirar com dient: i tu per què em mires? És llavors quan sona el bip-bip.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook