La culpa és de…

• La culpa és dels videojocs.
• Què dius? La culpa és de les sèries de televisió.
• Sí, de tota la televisió.
• No estic d’acord. La culpa és dels videojocs.
• Això ja s’ha dit.
• Ah, sí?
• La culpa és de la manca de comunicació.
• Disculpa? No t’he escoltat.
• Doncs això. La culpa és dels que no escolten.
• No ho crec. La culpa és dels professors.
• Això sempre.
• I del sistema educatiu.
• També.
• I dels polítics. Ja s’ha dit?
• No. Encara no s’ha dit.
• Doncs això. La culpa és dels polítics.
• Sobretot dels independentistes.
• No estic gens d’acord. La culpa és dels fatxes.
• I dels federalistes.
• I dels ecologistes.
• I dels equilibristes.
• I de tot el que acaba amb istes.
• Especialment si són islamistes.
• O racistes.
• O equilibristes.
• Ja s’ha dit, nano.
• La culpa és dels pares.
• I de les mares.
• I dels iaios i iaies.
• I dels tiets i tietes.
• La família no té cap culpa. La culpa és dels psicòlegs.
• Dels psicòlegs? La culpa és dels psiquiatres.
• I dels tertulians que juguen a ser psicòlegs, i psiquiatres, i sociòlegs, i economistes, i alarmistes…
• I equilibristes.
• Que et callis!
• La culpa no és de ningú. Són coses que passen. No tot té explicació. Volem que en el món les coses que passen sempre tinguin una causa però… i si no hi ha resposta?
• La culpa és dels que escriuen blogs quan no tenen res a dir per explicar allò que no entenen i que, fins i tot, es permeten fer el luxe de…
• De fer servir alguna cosa semblant a l’humor en moments tan durs com aquest.
• La culpa és d’ells. I dels usuaris de les xarxes socials. I dels escriptors. I dels periodistes.
• En resum: la culpa no és meva. És d’ells.

Em pots seguir al Twitter @alexsocietat i també al Facebook