Vull ser nen de nou. Vull submergir-me en la infància una altra vegada perquè ser adult, a vegades, és quelcom delirant. Sento vergonya aliena d’algunes d’aquestes persones que, tot i tenir certa edat, no han aprés què és la discreció. Tant costa ser invisible en alguns moments? Suposa un esforç emocionalment irrenunciable el fet de cedir protagonisme, per exemple, al teu marit? Premeu el botó de Play i, si teniu Primperan, no el deixeu molt lluny.
You must be logged in to post a comment.