Tinc un problema. Bé, de fet en tinc molts. Però hi ha un que darrerament em té una mica neguitós: escolto a la Camacho amb eco. Així, com sona. Qui llegeix habitualment aquest blog ja coneix les meves disfuncions mentals. Potser no hauria de fer gaire cas d’aquestes petites errades de software. Tanmateix, a vegades l’eco camachil em provoca situacions curioses. Per exemple, quan m’arriba el seu famós “escolti, senyor Mas, Mas, Mas, Mas…”, no sé si és una sessió del Parlament o la peli porno del plus. I jo, que sóc un noi sensible, intento no barrejar conceptes. Camacho, peli porno… Bé, canviem de paràgraf.
Tinc problemes semblants amb altres polítics. I és que experimento anomalies auditives similars amb l’Iceta. Però a ell l’escolto amb una simple reverberació. Suposo que la causa és que és petitó i crida menys.
Ja fa temps que veig a la Camacho desenfocada, com el Robin Williams en aquella pel·lícula del Woody Allen. Algú em va dir que no tenia cap problema, que ella era així, que quan una persona viu amargada, pensant que protagonitza un relat que té com a trama principal una conspiració universal, primer perd brillantor i després es desenfoca. Costa molt recuperar la imatge de llum i de nitidesa amb la què tots enlluernem de petits. S’ha de ser bona persona, creure molt en la capacitat que té la gent per encetar projectes col·lectius, tot i que no estiguis d’acord en tot el que pensen. Per ser una persona de 3000 W de llum, has de ser respectuós, valent, coherent, sincer, honest. Potser ella ho és. Però, de moment, la veig desenfocada i l’escolto amb eco.
Societat Anònima 
You must be logged in to post a comment.