Carta al PPC #HistèriaPolítica

Benvolgut, o no, PPC:

Esteu molt malament. La vostra capacitat de raciocini es troba sota mínims. Esteu embogint políticament fins arribar a uns límits de patetisme que seran recordats durant molt de temps. Ara, el que us fot, és que els nens catalans puguin jugar amb jocs en català. Heu llegit quins són els objectius de la Plataforma per la llengua? Heu fet un simple click per investigar què vol la seva campanya? Ja us ho dic. Aquests són els seus objectius:

• Conscienciar les empreses de la importància de tenir en compte la nostra llengua a l’hora de comercialitzar productes orientats als infants en el nostre país.
• Demanar a les administracions una legislació especial pel que fa a la llengua de jocs, joguines, vídeos, videojocs i altres materials dirigits als nens i joves que es comercialitzen a Catalunya.
• Convidar tota la població a tenir en compte la llengua a l’hora de comprar els regals per als més petits.
• Promocionar i donar a conèixer l’oferta existent en català de joguines.
• Promocionar els jocs orals en llengua catalana.

En quin punt, en quina paraula, en quina lletra veieu cap mena de boicot contra les joguines en castellà? Quins mecanismes cerebrals s’han activat en el vostre material neuronal per pensar que això és adoctrinar políticament? Em reitero: esteu molt i molt malament. El vostre odi vers tot el que soni a català us farà desaparèixer del Parlament. És qüestió de temps. Un histèric necessita públic. Cap persona pateix atacs d’histèria quan està sola. I això és precisament el que us mereixeu: quedar-vos sense públic per escenificar atacs d’histèria. Deixeu que els nens catalans juguin amb joguines en català i que els pares puguem rebre informació sobre aquesta campanya, en les motxilles dels nostres fills, a la televisió, a les xarxes socials o a través de qualsevol mitjà.

Voleu saber què és adoctrinar? Llegiu el que va dir l’Alícia Sánchez-Camacho en una entrevista per a El Periódico el 14 de Novembre de 2010:

“Yo he vivido en la casa cuartel, he jugado por las dependencias, me iba a la zona de los solteros… Era la niña mimada de todos. Eran viviendas… Recuerdo lo de «todo por la patria». Se cerraban las puertas y quedabas aislado del exterior”.

Em pots seguir al Twitter: @alexsocietat i també al Facebook