M’he espantat. He llegit a El Periódico que “El tanga mexicà de Shakira fa la volta al món”. I és clar… el meu atrotinat cervell ha reaccionat amb una certa por. A què es referia exactament el redactor? En primer lloc he pensat que la noia s’havia engreixat molt però, tant com perquè el seu tanga doni la volta al món? Estem parlant de Shakira i no de… Bé, canviaré de tema no sigui que se m’acusi de masclista. La segona interpretació que l’he trobat al titular és que a partir d’ara serà el tanga qui faci gires mundials per cantar el Waka Waka. I d’aquí procedeix la meva por. Primer un tanga. Després uns sostenidors. Més tard uns calçotets. Que Bertín Osborne sigui considerat un cantant ho puc arribar a acceptar, però un tanga és arribar molt lluny. Imagineu-vos que Angela Merkel vol cantar. Oops, ja ho he dit.
El cas és que el periodisme comença a delirar una mica. Ha de ser notícia el cul d’una persona? A les facultats de periodisme expliquen les famoses sis W: what, who, where, when, how, why. Traduït seria:
Què? Resposta: ensenya el cul.
Qui? Resposta: Shakira.
On? Resposta: Miami.
Quan? Resposta: al Nadal.
Com? Resposta: donant-se la volta mentre prenia el sol.
Per què? Resposta: perquè li ha sortit del Waka Waka.
Això és notícia? Jo crec que no. La notícia que realment donaria la volta al món seria:
Què? Resposta: ensenya el cul.
Qui? Resposta: Piqué.
On? Resposta: al Bernabéu.
Quan? Resposta: en el proper partit Madrid-Barça i després de marcar el 0-5.
Com? Resposta: baixant-se els pantalons i fent un calb a la banqueta del Madrid.
Per què? Resposta: perquè li ha sortit del Waka Waka.
PD: pels curiosos no m’he pogut abstenir de posar la foto del tanga. Però heu de prometre que només mirareu el tanga amb els colors de la bandera mexicana.
You must be logged in to post a comment.