Quan deixem d’estar en crisi

Quan deixem d’estar en crisi, els immigrants ja no faran nosa perquè algú haurà de continuar recollint la merda d’aquells a qui fan nosa.

Quan deixem d’estar en crisi, els racistes tornaran a la caverna d’on mai haurien d’haver sortit  (o al menys això espero).

Quan deixem d’estar en crisi, alguns espanyols seguiran mostrant el mateix perfil psicològic de maltractadors vers als catalans perquè, tot i que ens odien, ens foten d’hòsties per evitar que ens anem a viure sols.

Quan deixem d’estar en crisi, molts continuaran especulant, deixant-se subornar, prevaricant i fent-se fastigosament rics sense cap mena d’ètica, amb la certesa de que les urnes són generoses amb ells.

Quan deixem d’estar en crisi, els bancs obriran l’aixeta i tornaran a fer préstecs a tot el món i, si un dia esclata la bombolla, l’Estat democratitzarà les seves pèrdues, com ha fet sempre.

Quan deixem d’estar en crisi,  es tornaran a construir moltes més ciutats de vacances i parcs temàtics dels que es necessiten i s’invertirà en recerca, desenvolupament i innovació molt menys del raonable.

Quan deixem d’estar en crisi, els drets socials hauran estat tan retallats que acabarem patint la Síndrome d’Estocolm amb els nostres governants.

Quan deixem d’estar en crisi, els pares culparan als professors dels fracassos escolars dels seus fills, els professors es queixaran de l’Administració i alguns polítics portaran als seus fills a col·legis estrangers.

Quan deixem d’estar en crisi, el nostre nivell d’aprenentatge de llengües estrangeres continuarà sent molt deficient perquè, clar, com el castellà el parlen 500 milions de persones tots han de tenir la obligació d’entendre’l.

Quan deixem d’estar en crisi, molts continuaran trepitjant utopies amb la seva verborrea pseudofalangista.

Quan deixem d’estar en crisi, la caverna mediàtica continuarà mentint, manipulant, creant realitats paral·leles i practicant la demagògia més pudenta sense que cap fiscal o jutge tingui els pebrots d’actuar d’ofici.

Quan deixem d’estar en crisi, aquest país seguirà xutant-se en vena els amors i desamors de belenestebans i jesulins perquè, com som molt i molt lliures, practiquem la llibertat ideològica omplint de merda els nostres cervells, que per això tenim la llibertat.

Quan deixem d’estar en crisi, ningú et dirà que ja no estem en crisi, perquè a ningú l’interessa que ho sàpigues.