Tot i que ja eren coneguts pels seus espectacles televisius i teatrals als anys 70, jo vaig descobrir als Monty Python als anys 80 amb els seus projectes cinematogràfics. I és que els membres d’aquest grup d’humoristes britànics han deixat per a la història pel·lícules on es barreja el surrealisme d’algunes situacions, amb les propostes tan irreverents i transgressores, com divertides d’altres. Films com La bestia del reino, Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores o El sentido de la vida són autèntics films de culte. Tanmateix, a mi la pel·lícula que més m’agrada dels Monty Python és La vida de Brian, tota una visió apòcrifa de la vida de Jesucrist. Crec que qualsevol persona, per molt creient que sigui, s’ha de riure amb escenes com la que proposo a continuació.
Deia Ernst Lubitsch que, tragèdia més temps, igual a comèdia. Riure’s de la lapidació d’una persona pot semblar una mostra de manca de respecte, ja que encara se segueix practicant en alguns països. Tot i així, l’humor és a vegades una bona via d’evasió davant de les tragèdies. Aquesta escena n’és un bon exemple.
Societat Anònima 