Escenes favorites: Être et avoir

L’any 2002 va arribar a les pantalles una d’aquelles pel·lícules delicioses que s’assaboreixen com un petit caramel. Parlo del documental francès Être et avoir, dirigit per Nicolas Philibert. En ell es mostra la vida diària d’una petita escola rural de la regió d’Auvergne amb classe única. Això vol dir que un sol professor s’encarrega de l’educació de nens i nenes de 4 a 10 anys. L’adaptació de les matèries en un grup tan heterogeni, la convivència d’alumnes on un sol any de diferència esdevé tot un món, la màgica aventura de l’aprenentatge, la qualitat de vida que proporciona l’entorn o la importància de la implicació en els afers de la comunitat marquen la narració durant tot el metratge. D’aquesta manera, el professor Georges López, constitueix el referent gairebé total en el procés de maduració intel·lectual i afectiva del petit grup d’infants. Al final, la petita escola constitueix a ulls de l’espectador una mena de microcosmos d’un món més gran i alhora més complex.

A causa de la meva condició de docent, l’escena que més em va atrapar és aquella on el professor intervé com a mediador en una baralla entre dos alumnes. És l’assertivitat i el seny en la seva màxima expressió. No sé com resoldria uns altres conflictes però la manera com aborda aquest, fa que el senyor López s’hagi convertit en un dels herois que guardo sota clau en el meu subconscient. Un darrer apunt: si coneixen a alguna persona que no vol tenir fills, i veu les aventures del petit Jojo, que és el nen apareix al pòster de la pel·lícula, potser canvia d’idea.