¡Estás avisado!

Notícia bomba! Clint Eastwood es troba a Martorell durant aquests dies rodant una pel·lícula! Ah, no s’ho creuen? Doncs aconsello als cinèfils que s’apropin un matí d’aquests a la zona dels col·legis. Sí, ja sé… potser hi ha un detall que el diferencia de “Harry el brut”: porta l’uniforme de la Policia Local.

El film començà de la següent manera: com cada dia tornava caminant de deixar la meva filla al col·legi mentre escoltava música amb els i-Pod. Doncs bé, aquí s’inicià la producció de Hollywood. A l’arribar a un pas de vianants vaig mirar a la dreta, direcció des d’on venien els cotxes. Una amable senyora em va deixar passar, com es preceptiu en qualsevol pas de vianants. Però, de cop i volta, vaig sentir a la meva esquerra una barreja de crits i de soroll d’un xiulet. Per un moment, vaig pensar que havia de cridar: “àrbitre, no és penal, que no l’he tocat!” Però no. La realitat és que Clint Eastwood, des del bell mig de l’encreuament, m’estava cridant com si hagués infringit la regla més sagrada del codi de civisme: no haver vist a la sacrosanta materialització del poder, simbolitzat per un uniforme blau amb reflectant groc. 

Ho sento, Clint. No et vaig veure. Si no hagués comès aquesta imperdonable errada hauria acomplert les teves ordres. M’hagués aturat amb disciplina militar i hagués esperat que des del teu púlpit em donessis l’oportunitat de continuar caminant. T’he de dir que faig molt més cas als policies que als semàfors de vianants. Més que res perquè els semàfors no donen hòsties i la policia… no n’estic tan segur. Però, Clint, el més al·lucinant va venir després: em vas ordenar que em treies els auriculars. Perdona, però qui collons ets tu per ordenar-me que no escolti música? Amb qui has empatat per dirigir-te amb la pitjor educació a un ciutadà que indirectament t’està pagant el sou i ordenar-li que es tregui els auriculars? Es pot saber on t’han ensenyat això? Quina ordenança, quina normativa, quin decret, quina llei orgànica et concedeix la possibilitat d’ordenar a una persona que deixi d’escoltar música? Indignant! Saps? Ningú té la culpa de que el teu treball no t’agradi. Tots estem sotmesos a estrés a les nostres feines i això no ha d’adscriure’s a la suspensió de les bones  maneres i de l’educació. Com suposo que has vist moltes pel·lícules americanes, de les de 3 euros i crispetes d’obsequi, et recordo què porten escrit els cotxes de policia a Nova York: COURTESY, PROFESSIONALISM, RESPECT (cortesia, professionalitat i respecte). Veus? No hi posa: CRITS, MALA EDUCACIÓ, PREPOTÈNCIA. Però no va acabar tot aquí, després em vas amenaçar amb un: ¡ESTÁS AVISADO! Home… gràcies per perdonar-me la vida! Per aquest motiu, recomano als comandaments de la Policia Local tres objectius estratègics: substituir el cafè per til·la, fer mitja hora de ioga abans de cada servei i, sobretot, impartir sessions formatives en ASSERTIVITAT. Ah, que qui sóc jo per recomanar res a la policia? Resposta: un votant.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s