Congrés Internacional d’Animals Irracionals amb Forma Humana

La meva professora de cinquè d’EGB va afirmar un dia que érem uns animals. I per primera vegada no ho va dir en sentit metafòric. Vam respirar una mica més tranquils a l’assegurar que els éssers humans som animals racionals. Aquest adjectiu va situar les coses al seu lloc. D’acord, som animals però no imbècils. Dic això perquè he fet un descobriment científic que canviarà el curs dels estudis sobre l’evolució.

Fa temps vaig mantenir una discussió amb un home que passejava amb els seus gossos de raça perillosa sense lligar. La ingenuïtat, i una certa creença en el fet que parlant les persones ens entenem, van portar-me a ser pedagògic. Vaig intentar fer-li entendre que el meu dret a caminar tranquil sense por de ser atacat per un gos tenia una equivalència en l’obligació de portar lligades a les seves mascotes. Desprès de cinc minuts d’animada conversa em va quedar clar que mai em guanyaré la vida enraonant d’ètica. Per part seva he d’agrair el gest d’entesa que em va oferir al assegurar-me que responia pels seus gossos i que mai m’atacarien. O sigui que era capaç de copsar perfectament el perfil psicològic d’un animal irracional i de predir les seves reaccions. Vaig elaborar llavors dues hipòtesis. La primera va ser creure que, com qualsevol superheroi de còmic, tenia poders especials que li permetien comunicar-se mentalment amb els gossos i saber si existien possibilitats de que pateixin un brot psicòtic caní. Vaig descartar de seguida aquesta hipòtesi al comprovar que l’home ni tan sols gaudia de poders normals com el seny. La segona d’aquestes hipòtesis -, i per a mi l’encertada, – em va portar a creure que els fums de les industries químiques que ens envolten han produït una mutació genètica que ha generat una nova espècie. He decidit anomenar-la com l’espècie dels “Animals Irracionals amb Forma Humana”. Semblen humans (compren el pa, parlen amb els veïns, fan alguna cerveseta al bar i juguen a la primitiva) però la seva irracionalitat a vegades els delata. No creuen en la convivència i tendeixen a privatitzar els espais públics amb incivisme i manca d’educació. Com en una pel·lícula de zombis, de mica en mica ens envaeixen. Són al nostre costat, gairebé invisibles, però deixen la seva empremta allà on passen.

Ja que la majoria de problemes es poden reconduir, proposo que Catalunya organitzi el primer Congrés Internacional d’Animals Irracionals amb Forma Humana. Podríem desenvolupar interessants taules rodones i seminaris com, per exemple: “El pipi can: el gran desconegut”, “Els excrements de gossos són teus, no els comparteixis”, “Els gossos i els seus propietaris han d’anar lligats… entre ells” i “El gos que borda quan es queda sol a casa no fa música”. Siguem capdavanters amb aquesta iniciativa que, sens dubte, afavorirà la convivència. I és que de la meva explicació, l’únic moment neuronalment actiu en el meu interlocutor, es va produir al recordar-li que la sanció per passejar amb gossos sense lligar arriba fins els 1.500 euros.