Rivalitat

23 de febrer de 1994. Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehamer (Noruega). La cadena CBS paga 295 milions de dòlars per retransmetre en exclusiva una competició de patinatge artístic. El jutge encarregat del cas dels terroristes que van atacar per primera vegada les Torres Bessones suggereix al jurat que es prengui un descans en les seves deliberacions amb la finalitat de poder presenciar aquest espectacle. Més de cent vint-i-cinc milions d’americans estan pendents del televisor. S’han instal·lat pantalles gegants en diverses ciutats d’EEUU. Tot per seguir una prova de patinatge artístic? La resposta és afirmativa. Però no participen unes esportistes qualsevol. En la pista de gel competeixen Nancy Kerrigan i Tonya Harding, sens dubte, les patinadores més mediàtiques de la història.

Tot comença el 6 de gener d’aquell mateix any. Nancy Kerrigan és agredida en Detroit per Shane Stant, un mató a sou que ha estat contractat perquè colpegi els genolls de la patinadora amb una barra d’acer. La intenció de Shane és deixar coixa a Nancy i que, d’aquesta forma, no pugui participar en la selecció dels Jocs. La gran beneficiada de l’incident és Tonya Harding, la seva principal competidora per una plaça que dóna la classificació per a l’olimpíada d’hivern. Però, encara que li produeix ferides de certa consideració, l’agressor no aconsegueix deixar-la fora de combat. Les primeres investigacions confirmen el que tot el món sospita: els culpables de l’agressió pertanyen a l’entorn de Harding. El primer a reconèixer la seva implicació en el complot és Jeff Gillooly, ex-marit de la patinadora. Els jutges no presenten càrrecs contra l’esportista. De totes maneres, i entre un mar de llàgrimes, arriba a reconèixer que sabia de l’existència d’un pla amb el qual es pretenia frenar la carrera esportiva de Kerrigan.

Els mitjans de comunicació conten ja amb tota la carnassa per convertir el cas en una història d’enveja i ambició. Tenen a l’heroïna abnegada, a l’esportista model que millor representa els valors americans d’esforç i sacrifici, en la figura de Nancy Kerrigan. En el costat fosc de la força en aquest cas no està Darth Vader, sinó la malvada Tony Harding, que temps enrera va arribar a pronunciar una frase que es va convertir en profètica: “gens, ni ningú, podrà apartar-me del meu camí”. Ella és la dolenta de la pel·lícula. Odiada per l’opinió pública i repudiada pels mass media, es fa valedora de l’etiqueta d’envejosa. Només un mes i uns pocs dies després de l’incident, el 17 de febrer, es produeix una escena decisiva en el serial: la Federació Internacional de Patinatge es nega a canviar els horaris i les patinadores han de compartir la pista durant els entrenaments en l’amfiteatre de Hamar en Lillehamer. Les cameres de televisió i els fotògrafs busquen ansiosos la imatge que pugui expressar, o bé l’odi o, per què no, la reconciliació. No obstant, en aquesta ocasió, els mass media es queden sense material sensacionalista per omplir els seus minuts de televisió o les seves pàgines de premsa. Les dues esportistes s’ignoren mútuament. Ni una mirada, ni un gest despectiu o d’acostament.

A l’endemà, Tonya Harding convoca una roda de premsa en la qual revela una trobada fugaç entre ella i Kerrigan. S’esforça a potenciar el seu costat més amable i, en una d’aquestes mostres de demagògia que tant semblen agradar a determinades opinions públiques, anuncia la creació d’un fons d’ajuda per a nens minusvàlids. Les arques de Kerrigan, per la seva banda, ingressen un milió de dòlars de la productora Disney després d’haver signat un contracte d’explotació de la seva imatge. No sé si Mickey Mouse se sentiria molt orgullós. Amb el temps, l’angelical patinadora formalitza suculents contractes publicitaris amb marques d’alimentació, de sabatilles esportives, de perfums i, fins i tot, comercialitza un vídeo que pretén ajudar a mantenir-se en forma. Benvingut Mr. Dòlar, podria ser un lema per a la catifa de l’entrada en la casa de Nancy, la imatge de la qual es converteix durant un temps en el model que utilitza la mateixa empresa que ven la popular Barbie per a fabricar una nina amb el seu rostre. Les nenes americanes estan encantades amb la nova joguina. Tonya Harding també obté beneficis econòmics. La seva participació en un reality show on explica la seva versió de la història li aporta més de mig milió de dòlars al seu compte corrent. L’exmarit de la patinadora se suma a la festa i ven a la revista Penthouse un vídeo domèstic que recull els moments més íntims de la seva nit de noces. Les cadenes CBS i NBC rodaran pel·lícules biogràfiques sobre ambdues patinadores. El material que la realitat els ha proporcionat és perfectament aprofitable a nivell cinematogràfic i, per descomptat, no deixaran perdre aquesta oportunitat.

El 23 de febrer de 1994 s’esgoten les entrades per presenciar l’enfrontament entre Nancy i Tonya, entre el bé i el mal, en la versió més maniquea que els mitjans poden oferir. En la revenda, les entrades arriben a preus astronòmics, més propis d’una Final Bowl que d’un campionat de patinatge artístic. Ambdues competeixen per una medalla i, en principi, parteixen amb semblants possibilitats. El final de la competició sembla escrit per qualsevol guionista mediocre de Hollywood. Kerrigan obté la millor nota dels jutges. En canvi, Tonya Harding ocupa el desè lloc després d’una actuació poblada d’errors i un conat de caiguda en un intent de triple salt. A l’endemà, es tornen a enfrontar en la més important de les proves complementàries. Harding té una altra oportunitat per a vèncer a Kerrigan. Però l’esperit made in Hollywood triomfa de nou: Kerrigan obté la medalla de plata i Harding queda vuitena.

Quan l’equip olímpic nord-americà torna al seu país és rebut pel president Bill Clinton. Falta algú en aquesta recepció? Per descomptat. Tonya Harding no hi és.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s